Ja ho deia Stendhal que un excés de bellesa et pot trastocar el cervell. A Kyoto, els riscos d'embogir davant els temples i jardins maravellosos és molt elevat, i concretament a Kinkakuji, no només és una possibilitat molt probable sinó que se'n pot trobat un cèlebre precedent en la història recent. Del com i el perquè Hayashi Yoken, un novici del temple budista de Rokuonji, va prendre foc a aquest imponent temple daurat que emergeix enmig d'un llac envoltat de natura, en parla Mishima a la seva famosa novel·la El pabellón de oro, publicada l'any 1955, només cinc anys després d'aquest fatídic incident que va destruir un dels indrets més encantadors de Kyoto.



Així, el Kinkakuji que vam veure nosaltres (03/08) és una reconstrucció idèntica força recent d'un palau construit originàriament entre el 1358 i el 1408, per ordre de Yoshimitsu, el tercer shogun Ashikaga, que va renunciar als seus deures militars per ordenar-se sacerdot i retirar-se en aquest plàcid indret. Inicialment construit com un pabelló, a la mort de Yoshimitsu Kinkakuji es va transformar en temple.



Avui, Kinkakuji és, comprensiblement, un dels indrets més visitats de Kyoto. A Kinkakuji (Kin=or) s'hi accedeix per un preciós camí de sorra enmig del verd dels arbres, i s'arriba fins a la vora d'un llac immens, al centre del qual s'aixeca imponent aquest temple de tres pisos recobert d'or, amb un sostre rematat amb un au fènix de bronze que brilla sota els reflexos del sol. L'exhuberant mont Kinugasa serveix de teló de fons d'aquest temple, i tot el conjunt constitueix un excel·lent exemple de paisatgisme Muromachi.