Aquesta, diuen (tampoc es pot dir que ho haguem comprovat estrictament) és la porta més gran d'aquest estil de tot el Japó. És la Sanmon (mon=porta) i dóna accés a un altre dels preciosos temples de Kyoto, Chion-in. La super-mega-mon va ser construida per proclamar la supremacia de la secta budista Jodo, que té la seva seu curiosament en aquest temple el qual, impactats per la porta, no vam pensar en retratar. Us haureu de conformar amb les fotos de la mon, des de diverses perspectives.



El complex de temples de Chion-in ens depara una altra sorpresa: la supercampana, que vés per on, també és la més gran del país (Pesa 74 tones i només la toquen un cop a l'any, és clar, perquè deu costar de moure).

I per si tot això fós poc, a l'interior de Chion-in, el dia que hi vam anar (04/08/05), hi vam enxampar una autèntica cerimònia budista. Ens vam asseure descalços de genolls com si fossim japonesos de tota la vida i la vam observar detingudament. ELs monjos recitaven sutres o mantres (no sabria dir) i de tant en tant, un s'aixecava, deia un nom i una persona d'entre els assistens s'aixecava i oferia una ofrena. Lamentablement no enteniem res de la cerimònia, però tot i això els cants dels monjos van aconseguir hipnotitzar-nos i fascinar-nos una bona estona...

I aquest va ser, finalment, el darrer record que ens vam emportar de Kyoto. Perquè la nostra següent parada per terres nipones va ser l'entranyable i inefable ciutat d'Osaka.