Els ramen, concebuts com a pasta ràpida, es van inventar, com ja vam explicar, a Yokohama. Però no impedeix que en un dels futuristes carrers d'Osaka, trobem nombroses paradetes especialitzades en aquest tipus de pasta. La més espectacular que vam trobar va ser aquesta prop de Dotonbori, presidida per un enorme drac.



L'idea de la botiga és bastant similar a la d'un Fast-food demanes com vols la pasta, quines peces de carn et venen de gust i, apa, a esperar que t'ho preparin. Després hi pots afegir tota mena de complements com salses picants, cebes... Tot per completar el plat al teu gust.



Per cert... Molt a prop d'un d'aquest pasta-ràpida-del-drac vam trobar el cinema que sortia a la pel·lícula Kid's Return de Takeshi Kitano.

El Canal Dotonbori viu el seu moment culminant quan passa per sota del pont Ebisu (Ebisubashi), un nom que té el seu origen en el déu dels pescadors.

El panorama és espectacular, al·lucinant.
El pont és travessat per milers de persones cada minut (tot i la seva petita mida). Un riu humà de japonesos feliços i ociosos que gaudeixen del panorama. Parets senceres plenes de llums de tots els colors anunciant des de la xocolata Gliko (molt popular) fins el musical del Rei Lleó. Llumns, neons i publicitat per aquest remake de Las vegas. 360º d'emocions non-stop!!!



Les aigües del canal són una de les més contaminades del món, però també el lloc preferit pels habitants d'Osaka per celebrar els triomfs de l'equip nacional de futbol. Fins a 5000 persones han arribat a capbussar-se alhora....

Els carrers adjacents també són un prodigi lumínic que combina a la perfecció amb les grans pantalles que vomiten des de videoclips fins anuncis de tota mena. Mentrestant el riu humà és imparable. Música, diàlegs, un equip urbà conscientciat que s'encarrega de la neteja de pont, un equip de la tele retratant l'anunci de la xocolata. Qui vol més espectacle. Tornem a seure per gaudir de l'aventura.

Els okonomiyakisón un altre dels plaers gastronómics ràpids d'Osaka. Es tracta d'una mena de truita japonesa de verdures. Però també, segons com, fa pensar en una crêpe (per la pasta)i una pizza (pel farciment).
En teoria, els okonomiyaki tal com el seu nom indica és un platet que te'l pots fer al gust. Però com que allà encara no ho sabíem vam deixar que el cuiner fes.
Sobre la pasta hi pots afegir des de salsa Okonomiyaki, fins mahonesa (de soja?), les arxipresents làmines de bonítol, algues (nori) o gingebre... I suposem que moltes altres coses més donat la versatilitat del producte.

Benvinguts dotonbori, el carrer on l'espectacle és el menjar!!!



Osaka es reinventa, un cop més, arribada la nit. Els grisos i desgastats carrers de la ciutat brillen amb milers de colors. I res millor que visitar el famos carrer dotonbori, un paradís culinari osakès. Es tracta d'un allargat carrer paral·lel al canal del mateix nom que està travessat per un dels ponts més famosos de la ciutat, l'Ebisu. A l'altre costat del carrer, l'espectacle total, una quadrícula de carrers coberts per un porxo on es pot menjar ramens, takoyakis, okonomiyakis o altres especialitats de la gastronomia japonesa o bé, comprar tota mena de records cutre-turistics.



Un dels menjars més típics del carrer, pel que cal entaular-se i no tenir pressa, és el cranc. N'hi ha nombrosos restaurants que ofereixen, cuin a de totes les formes possibles, aquest producte. És fàcil saber on trobar-los... Ho endevineu?
(només cal que mireu les fotos del restaurant Kani Doraku i el seu frontó)



A mig carrer es pot trobar un dels elements més reproduits al merchandasing de les botigues d'Osaka. Es tracta del pallasso de Kuidaore que, segons ens informa la guia, significa menjar fins caure reventat, una habilitat especial dels habitants d'osaka. I és que no hem d'oblidar que a aquesta ciutat no dominen ni la pressa ni la trepidància de Tòkyo. Bé, doncs, a menjar i a veure!!!



Una altra de les coses entretingudes per fer a l'hora de sopar, és observar l'actitud dels vianants. Aquests carrers semblen, una mica, els principals de ciutats com Calella o Lloret de MAr. Japonesos de totes les parts del país, gent tranquil·la, reposada, alegre... tots a punt per menjar fins reventar. Unes hores més tard descobrirem aquest mateix personal una mica més alimentats i, molts d'ells, una mica més borratxos, agafats, cantant i altres símptomes inesperats en aquest Japó que estem intentant conéixer una mica més.

Una de les formes se subsistència alimentària a Osaka consisteix en la ingestió de takoyakis. Sabíem que tembé en podríem trobar a Tokyo però aquí la cosa arriba a nivells olímpics.

Hi ha moltíssimes botiguetes presidides per un pop (tako) que vénen aquesta mena de bunyols farcits. Tots els comerços tenen una mena de planxa-ouera on el cuiner col·loca una mica de pasta i un trosset d'octòpode. Després, un cop fet per un costat (ja sabem que els cercles no en tenen de costats, és per dir-ho d'alguna manera!!!) tomba el takoyaki per l'altre. Després es munta en una mena de plat de cartró i es cobreix amb una mena de salsa barbacoa i uns làmines primíssimes (quasi transparents) de bonítol.



Tota una experiència menjar takoyakis al mig del "parc temàtic gastronòmic" que forma la zona de Dotonbori. La gent fa cua per comprar tres boletes "pringoses" farcides d'un tentacle quasi cru...

El popular castell d'Osaka (Osaka-jo) és una de les atraccions de la ciutat. Tot i haver estat reconstruit al llarg del segle XX, data de 1575 de l'època de la reunificaicó del país.
La veritat és que si no s'ha vist cap castell històric (com per exemple el de Nagoya o el d'Himeji, cèlebre per sortir a algunes pel·lícules de Kurosawa) l'estructura no deixa de sorprendre. Els castells "a la japonesa" són molt diferents als europeus. El conjunt sembla una enorme torre que creix de forma piramidal destacant, per sobre de tot, l'enorme i altíssima base de pedra sobre la que s'enlaira la construcció.
Els exèrxits invasors, en cas de superar les altes muralles que envolten el castell a un radi de 100 i 200 metres (dobles muralles) ho teniem difícil per escalar una enorme paret vcertical que no tenia cap entrada.



El castell és i el seu recinte amurallat són, ara, un bonic parc ple de turistes i on s'orgnitzenb actes de tota mena. Nosaltres vam visitar la ciutat tot just abans d'una mena de festival musical d'estiu per adolescents i vam poder comprovar tota la infrastructura de l'event.
Encara que l'interior del castell és completament nou i no permet conéixer com estaven distribuïdes les seves dependències, val la pena visitar-lo perquè hi han instal·lat un museu d'història de la ciutat amb mapes, il·lustracions i documents reals d'èpoques remotes que són molt interessants. També hi ha armes i alguns invents. Un conjunt d'andròmines que fan entretinguda la visita.



Però també és interessant pujar a dalt de tot per gaudir de les esplèndides vistes de la ciutat. Descobrireu que és l'únic moment en que contempleu Osaka sencera i no un conjunt de nuclis connectats a travès de la línia del metro (inconnexos per la ment del turista!).
Encara una mica desorientats, descobrim zones com Namba, Umeda o la coneguda Jitenno. El panorama és espectacular: inmmensos gratacels, grans zones residencials, enormes estructures de pavellons esportius, parcs... Quin vertígen!!!



A cadascuna de les cantonades de les teulades principals hi podem veure un peix daurat, una mena de carpa protectora de la construcció que fa, aproximadament, tres metres d'alçada...

El viatge als passats anys 70 comença Shin Sekai. Passat el "susto" dels budes necròfils, arribem a una zona tremendament desfasada i desnaturalitzada. Es tracta del barri de Shin Sekai que significa, segons les guies, el Nou Món Meravellós. Edificis de ciment gris, brossa i decadents botigues i paradetes situades al voltant d'una gran torre de ferro.
Es tracta de la torre Tsutenkaku, que va ser construida als anys 50, una època en la que era la més alta de Japó i del continent. Ara el més estimulant que es pot fer al seu peu és menjar unes boletes de pop (deixarem les alçades per més endavant!!!)



Per ser sincers, és mitja tarda i intuïm que la zona deu tenir més marxeta cap a la nit. Shin Seklai sembla, de nou, el gran triomf de les compres i les llums de neó (aquí descobrim com són els carrers de Blade runner de dia, quan el protagonista fa la migdiada!). Els carrers adjacents a la torre estan plens de botiguetes, bars i restaurants. Però també hi podem trobar un petit parc d'atraccions (Festivalgate) en el que destaca una muntanya russa percebuda entre els edificis més alts.



Shin Sekai és un barri popular. Com comprovarem que és una tònica general a Osaka, aquí les dues activitats principals són les compres i el menjar de tota mena de platets al carrer i als milers de restaurants distribuïts per tota la ciutat.
Un passeig per la zona és entre curiòs i extravagant. Un cambrer ens confon per portuguesos i intenta que passem dins del seu bar, els iaius japonesos juguen al go a nombrosos establiments, decoracions de fanalets i flors de plàstic guarneixen cada encreuament, cada carrer. Més enllà veiem el pas alçat de les vies del metro.... però no hi havia una muntanya russa per aquí?



Però el que més destaca als carrers de Shin Sekai és la gran presència de fanalets amb forma de peix globus, n'hi ha tents que s'ha generat una espontània competencia per veure qui el fa més gran (com el de la foto que quasi ocupa tot un encreuament).
El fugu (peix globus) és una de les especialitats culinàries del barri i, per extensió, d'Osaka. També és un animal carregat de verí i per tant la seva ingestió és molt arriscada (però risc és el que sobra aquesta ciutat, seu dels yakuzas!!!). Però tranquils que hi ha uns cuiners especialitzats (amb títol, eh!) en buidar de verí totes les vísceres del peixet i en preparar-lo de moltes maneres. Nosaltres, però, vam decidir no tastar-lo.

Després de l'atabalament de la recerca i localització de l'hotel (una mica més i ens traslladem a la veïna ciutat de Kobe!!!). Arriba el moment de moure'ns per Osaka i descobrir el que la ciutat ens pot oferir.



Donat que ja intuïm que Osaka és una ciutat moderna, decidim anar a recuperar el seu passat visitant el temple de Shitenno-ji. Després d'agafar l'embolicat metro sortim per una parada situada al bellmig d'uns grans magatzems. Quan, finalment, trobem la sortida ens posem a caminar per un barri popular fins arribar al temple. És un dels més antics del Japó però no conserva cap edifici original, excepte la gran torii d'entrada que data de l'any 1294. No està malament. La zona, realment, és molt popular. Hi ha famílies passejant, sembla que acaben de tancar una mena de fireta.



Sortim en direcció cap el temple Isshin. Una barreja d'arquitectura moderna i antiga on destaquan, amb un cert morbo, una capelleta amb unes estàtues de Buda confeccionades amb cendra de morts.
No hi ha dubte que el barri de Tennoji és bastant tranquil. A banda del trànsit res ens fa pensar en els gratacels que veurem més endavant a altres zones de la vila. Ni rastre d'ells. Per aquí tot són cases particulars, edificis dormitori i algun que altre templet a peu del carrer.



Però prop d'aquí tindrem aviat una curiosa sorpresa.