15.8.05

Els Hanabi

Resulta que a Tokyo, l'últim dissabte del mes de juliol és tradicional fer una mena de competició de focs artificials (hanabi) al riu Sumida on hi participen diverses companyies pirotècniques. L'acte és tan popular que es calcula que hi assisteixen aproximadament un milió de persones. Nosaltres, per no ser menys que els tokyotes, també ens vam apuntar a la festa (30/07). No va ser fàcil.....

Com que estàvem suats i bruts de l'excursió a Kamakura, primer vam decidir adecentar-nos a l'hotel. Per arribar-hi, ja vam haver d'aguantar un primer col·lapse en el metro:

Un metro ple de gent a les cinc de la tarda

Però és que quan vam agafar de nou el metro per anar fins a la vorera del riu Sumida on es feien els focs, la situació encara era molt pitjor...

Un metro encara més ple a les sis de la tarda

Quan vam arribar a l'estació d'Asakusa (la mateixa on havíem baixat el dia abans per visitar el temple d'Asakusa Kannon), el caos de gent era monumental, però un espectacular desplegament policial contenia i coordinava les masses amb una precisió extraordinària.

La gent espera obedient a les ordres de la policia

No enteníem ni una sola paraula del que ens deien els agents, però el que si que vam entendre és que haviem de caminar -i rapidet, eh?- seguint la massa de gent pel pont, fins a l'altra banda del riu, on de cop i volta vam veure això:

El milió de persones

Encara faltaven ben bé dues hores per l'inici dels focs artificials, però pel que sembla, el milió de japonesos que assisteixen a l'acte ja estaven a puestu, esperant pacientment que els despistats que arribaven a últim moment (com nosaltres) trobessin un lloc per entaforar-se. Després de donar unes quantes voltes buscant un lloc autoritzat (perquè si no venia un policia i et fotia quatre crits en japonès), i gràcies a la bona voluntat de dos senyors, un que ens va assenyalar per on podríem seure i un altre que ens va deixar dos fulls de diari per poder seure a terra sense embrutar-nos, vam trobar un foradet en un lateral d'aquesta avinguda i ens vam "acomodar". Faltava una hora i mitja per l'inici dels focs, i com que no gosàvem moure'ns del nostre lloc, vam començar a retratar el nostre entorn, on destacaven per sobre de tot les noies i nois vestits amb les yukatas (kimonos d'estiu)...

Esperant l'inici dels focs Noia en yukata i mòbil i policia de fons

La policia va aconseguir que el milió de tokyotes i nosaltres ens asseguéssim a terra deixant uns passadissos perquè la gent pogués passar. La gent no va deixar d'anar i venir per aquests espais lliures durant la hora i mitja que vam estar esperant i també, durant la hora exacta (60 minuts, ni un més ni un menys) que van durar els focs artificials.

Els focs artificials Més focs I més focs

La veritat, i per ser totalment honestos, a nosaltres els focs tampoc ens van semblar res de l'altre món. La cosa consistia més o menys en tandes curtes en les que tiraven uns quants coets, mentre una locutora la mar de simpàtica anava fent la retransmissió del tema. Entre tanda i tanda passaven uns minuts en blanc en els que la locutora continuava retransmitint la jugada. Mentrestant, la gent s'ho mirava, o menjava, o feia fotos amb el mòbil o, cada vegada amb més insistència, s'aixecaven i decidien marxar. Quan ja passavem dels tres quart d'hora de focs artificials, els japonesos van acabar la (poca) paciència que tenen i van voler marxar, i llavors, el passadís que la policia havia deixat perquè la gent passés es va fer petit per absorvir la gentada. Tots els que encara sèiem a terra pensant que potser estaria bé veure l'espectacle pirotècnic fins al final (o sigui, nosaltres), vam comprovar que al Japó poden esperar dues hores a què comenci un acte però no poden esperar deu minuts a que s'acabi. Total, que també ens vam aixecar i vam intentar que la massa humana nipona no se'ns emportés per endavant. Això, tampoc va ser fàcil.

La gentada abandona el lloc dels fets

En aquesta situació vam contemplar escenes com ara un japonès repartint cops de genoll a tort i a dret, i també vam haver d'aguantar que un altre japonès ens caigués al damunt... Res, que es posen molt nerviosos. Sort que la policia és realment eficaç i de seguida van evitar que la situació derivés en una espiral de violència. De fet, l'actuació policial va ser tant decidida que només en una hora (1 hora!) van aconseguir que tothom hagués desallotjat l'avinguda, creuat el riu, entrat al metro i deixat via lliure per poder reprendre el trànsit de cotxes a la zona. Ah, i tot això, sense que quedés ni un sol paper ni res a terra. En una hora, ningú hauria dit que allà s'hi havien congregat un milió de persones...

Una hora després i com si res no hagués passat
Comments:
I quan arriba el capítol de karaoke?
 
Tranquil Tom, tot arribarà!
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?