Superada la pluja amb la brillantor de Sanjusangendo no podíem demanar més a la ciutat que ens acabava d'acollir. Però Kyoto és una vila generosa i (després d'un curry-picant-picant-picant i reconstituent) ens va regalar una sensacional visita a el temple de Kiyomizudera. Aquest conjunt de temples, que forma part del patrimoni de l'Unesco, van se fundats l'any 778 tot i que els edificis van ser reconstruits el 1633. El principal mèrit és que els arquitectes no van fer servir ni un sol clau per aixecar una construcció en forma de penyassegat que cau damunt la ciutat.



Però comencem pel començament...
La gran porta d'entrada vermella, situada just on s'acaba un típic carrer comercial ple de casetes de te i botigues d'artesania, dóna accès a una gran plaça presidida per una pagoda de tres pisos també vermella. Ja aquí es comença a tenir la sensació de què això serà un experiència única.



Allà ja podem trobar la típica font de purificació shintoista. Ens purifiquem: agafem aigua amb la cassoleta de Bambú, ens netegem primer una mà, després l'altre mà i, al final, la boca. Preparats!



Un cop hem esquivat una escola sencera i molts turistes (estan tots aquí!!!), treiem l'entrada i descobrim una nova font. Representa un drac (Ryu) fantàstic. Quina ràbia no haver-nos esperat! No importa, tornem a fer el ritual shinto.



Un cop passada la segona porta arribem al primer gran edifici construit, en part, sobre un costat de la muntanya i suportat per enormes bigues de fusta. Quina vista de la ciutat i dels boscos. Quins Boscos!!! Kiyozumidera està envoltada per frondosos boscos d'aurons. Aquest arbre, verd a l'estiu, es converteix, a la tardor, en una simfonia de grocs, daurats i vermells... No sembla estrany que la guia recomani fer la visita a la tardor (ens ho apuntem per una altra ocasió).



Des d'aquest temple la vista és impressionant. No saps on mirar. La verdor inunda els ulls i t'atrapa. Continuem passejant, passem per un simpàtic temple vermell (Jishu) i accedim al segon gran edifici de fusta que ara està en reformes... A la guia llegim que l'atractiu del temple i l'atracció del buit han provocat la bogeria de més d'un visitant. Realment el paisatge de Kiyomizudera atrau, hipnotitza.



Continuem el camí ara ja pels boscos d'aurons. L'intensitat del verd de les seves estrellades fulles i la frondositat de les copes creen una espècie de nou món aïllat. On està Kyoto? Quina pau!!!



Podem passar hores i hores admirant la petita i ruïnosa pagoda de fusta, les petites torriis vermelles i les kitsunes que ens protegeixen per allà on passem.



Els japonesos beneren els boscos. Nosaltres ho comencem a entendre. Però dirigint els ulls cap al terra encara queden més coses per descobrir. Amagats entre els arbres i la molsa trobem petites representacions de més Kamis o esperits de la natura. Que monos tots vestits de diumenge!



Toca ara una aturada tècnica per assimilar tanta bellesa (sentim posar-nos tan cursis però això aquí és una realitat objectiva) i per descansar una mica, que ens ho mereixem. És un bon moment per reflexionar: amb una natura tan impressionant és lògic que aquí es signés el Protocol de Kyoto que controla l'emissió de gasos a l'atmosfera. Cal protegir la natura amb la que, poc a poc, hem anat perdent els vincles i destruint!



Però la causa principal de peregrinació a al temple de Kiyomizudera és la font de l'Aigua Pura. Tres brolladors que atorguen, a aquests que veuen la seva aigua, llarga vida, prosperitat econòmica i social. L'ùnica condició és, només faltaria, no abusar-ne i, sobretot, no prendre aigua dels tres brolladors. No s'ha de ser avariciós!!!