13.8.05

L'antiga Kamakura I (Kitakamakura)

Ubiqüitat de la línia ferroviària de la JR

El cap de setmana (27/8) vam decidir fer el mateix que els japonesos de cap de setmana i vam visitar una de les seves ciutats històriques. Gentilesa del Japan Rail Pass ens vam allunyar de les pantalles gegants, el soroll i les multituds de Tokyo. Ens vam traslladar a la costanera vila de Kamakura (a només 45 minuts del caos tokyota). Només pujar al tren el panorama és ben diferent de les hores punta entre setmana: famlílies rialleres amb nens joganers, iaios i iaiones, i parelletes. Pocs, realment pocs, salary men.

Arrivem per fi a Kamakura, la ciutat que durant els anys 1185 i el 1333 va ser la capital militar de Japó i centre del budisme zen. Vam començar la ruta baixant a l'estació de Kitakamakura (Nord de Kamakura) i, una mica desorientats, vam iniciar la ruta que ens va portar a descobrir les meravelles (incomptables) d'aquesta ciutat.

La tranquil·litat a Engakuji Boscos de bambú

El primer temple que vam trobar va ser Engakuji, un conjunt de sòbries edificacions budistes que impressiona per la seva quietud. Es tracta d'un monestir zen auster on, a més a més, també es pot trobar la tomba del gran director de cinema (sensei, diríem) Yazujiro Ozu (tot i que és difícil d'identificar-la, perquè no hi diu cap nom, i només hi ha un kanji que significa "buit"). És tota una experiència passejar pel complexe de temples i cementiris d'Engakuji. A més a més a Engakuji es desenvolupa l'acció de la novel·la 1000 grullas del nobel Yasunari Kawabata. Aquest és el nombre de figuretes de papiroflèxia que els déus demanen per guarir una persona.

Déu meu quina calor que fa.... i només a les 9:30!!!

La majestuositat de Kenchoji La majestuositat de Kenchoji 2

La segona visita és el temple, també budista, de Kenchoji. És el més important de la ciutat, com ho indiquen la quantitat d'autobusos aparcats a la zona. Es tracta de nou d'imponents edificis construits amb fusta i paper. El sol fet d'accedir per les dues grans portes ja suposa una experiència. Un cop dins tot és harmonia, ordre i pau. Què seria dels japonesos sense aquests refugis espirituals!!!

Monjo

A Kenchoji trobem un grup d'excursionistes japonesos guiats per un monjo budista. Que interessant seria poder seguir les seves explicacions... però el japonès encara ens costa!

Foto baixant les escales Templet secudari de Tsurugaoka Hachimangu

L'últim que visitem a Kitakamakura és el Santuari shinto de Tsurugaoka Hachimangu, un dels més cèlebres i famosos del país. Un lloc de culte molt especial que no podem veure en el seu màxim esplendor perquè està en restauració. Es tracta d'un conjunt d'edificis de fusta pintada de color vermell llampant. Al·lucinant! Està ple de japonesos fent pregàries shinto d'aquelles de resar picant dos cops de mans. Impressionant. També coincidim amb una mena de bateig.

El shintoisme és una religió politeista i pràctica (molt antiga) que permet fer plegàries per demanar coses bones als esperits (Kami). El japonesos acostumen a demanar tenir sort a la feina, salut o èxit amb els exàmens. Nosaltres preferim demanar "tornar de nou al Japó" (rotllo turista, vaja). Ho fem sobre unes fulloles de fusta on escrivim el nostre desig, i que deixem al santuari.

^"demandes L'única petició en català!!!

Completem la visita recorrent l'espectacular jardí/estany ple de lotus i els meravellosos ponts vermells.

Un dels preciosos ponts del santuari Tsurugaoka Hachimangu Jardí de lotus

Finalment fotografiem la gran Torii d'entrada i arribem a l'equador de la visita de Kamakura.

Fent una foto La torii que fotografiava!
Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?