Després de refer-nos de la llaaaaarga caminada entre temples (i algun que altre restaurant de cuina espanyola on preparaven unes espectaculars paelles) amb uns deliciosos gelats de Té verd i d'una cosa lila (sweet potato)... arribem a l'estació central on pensem agafar el tren fins a l'altra banda de Kamakura. Agafem una línia privada, l'Enoden, que ens porta a Hase, la zona on trobarem la segona estàtua de Buda més gran de Japó (La primera encara ara ens espera a Nara, prop de Kyoto).



Abans, però, ens desviem una mica de la ruta per visitar un altre sorprenent complexe templari: Hasedera. És un temple de la branca Jodo situat en diversos nivells d'una muntanya. L'edifici principal, a dalt de tot, té lés millors vistes de la zona, sens dubte. Veiem per primera vegada l'Oceà Pacífic. Quina sort que hagi estat des d'aquí!



A l'edifici principal es conserva una obra mestra de l'escultura budista. Es tracta de la Kannon Hasedera (deessa de la misericòrdia), un figura amb 11 caps i més de 9 metres d'alçada. S'ha convertit en un model molt representat (un canon) a tot el món budista.



Al petit museu, que és de visita obligada, s'hi podem trobar també les 33 encarnacions de Buda. 33 excel·lents i imaginatives estàtues de fusta de més de 800 anys que representen aquesta deitat de moltes formes curioses: dimoni, pelegrí, fuster... També vam tenir temps per descansar prop d'un (altre) bosquet de bambú.



Ja baixant, trobem un estany ple de carpes desitjoses de ser fotografiades. Els turistes vinga a fer cua mentre elles posen per tothom. També presenciem una classe d'escriptura que es produeix en un edifici secundari. Per últim visitem una mena de cova amb representacions esculpides de diferents deitats (una mena de via crucis, vaja). A la darrera sala ens trobem un buda i nombroses esculturetes de buda escampades per les escletxes. Kawaii! (que maco! en japonès)



Finalment, després de dinar (una mica tard) i menjar per postres una mena de coca de "quicos" gegant, arribem al gran Buda de Kamakura o Daibutsu. Una espectacular estàtua que ha sobreviscut milers terratrèmols i un tsunami, just l'onada que va destruir el temple que l'acollia l'any 1495. Quina bogeria!!! està ple de turistes (la majoria orientals) i pelegrins.



El daibutsu està buit i es pot visitar el seu interior... però els que ho feien no sortien massa contents. El millor és gaudir de l'entorn, dels parcs japonesos, de les muntanyes poblades de temples.

Tornem a Tokyo.

Quina pena haver de marxar!!!