El director taiwanès Hou Hsiau Hsien va voler retre un homenatge a Yasujiro Ozu en motiu del centenari del seu naixement amb la seva pel·lícula Café Lumière. L'esperit d'Ozu plana intensament en aquest film i no només per la manera de rodar amb la càmera a només un metre i mig de terra i a pinyó fixe i per les referències específiques a Cuentos de Tokio (considerada l'obra mestra d'Ozu), sinó també per la dignitat, l’elegància i la senzillesa amb que es mostren els personatges. La protagonista, en aquest cas, és una jove de Tokio que intenta trobar pistes del pas per la ciutat d’un compositor taiwanès dels anys 20. Però el Tokio d’aquesta noia no té res a veure amb el dels anys vint, ni tampoc amb el dels anys cinquanta, quan Ozu hi rodava les seves pel·lícules. En aquesta difícil labor, la noia tindrà l’ajuda d'un amic llibreter aficionat als trens i que en els seus temps lliures es dedica a enregistrar el concert de sons del metro japonès. Hou Hsiao Hsien segueix els pasos d’aquesta jove al seu pis, als cafès, a la llibreria, a les estacions de metro, a la casa de poble dels seus pares. Són els indrets que configuren la seva geografia personal, una geografia en inexorable transformació com inexorable és el pas del temps; perquè la vida és canviant com un riu; és com el continu anar i venir dels trens...

I si us recordo tot això és perquè a Tokyo, de totes les pel·lícules japoneses o no que ens han vingut al cap, la que més ens va semblar que ha sabut reflectir la funció vital, arterial, de les línies de tren i metro i la que millor capta la palpitació i la música de la ciutat que nosaltres hem vist és Café Lumière. Per això, ens feia una il·lusió especial visitar l'escenari on té lloc gran part de l'acció d'aquesta pel·lícula: Jimbocho, el barri dels llibreters de vell. Per atzar, a la primera llibreria en la que vam entrar hi vam trobar penjat el cartell de Café Lumière...



A la mateixa llibreria, vam localitzar ràpidament un prestatge ple de llibres sobre la vida i obra d'Ozu. I vam pensar en la màgia de l'atzar i de les petites coincidències...



A prop de Jimbocho (o Jinbocho) van sorgir, entre el 1870 i el 1880, tres de les grans universitats de Tokyo i, lògicament, al seu voltant van fer aparició nombroses llibreries i editorials. Avui en dia només queda en aquesta zona la universitat de Meiji, però moltes llibreries de vell es concentren encara en l'encreuament dels carrers Yasukuni-dori i Hakusan-dori.



Tot i que aquest encreuament no té, d'entrada, res d'especial, a mesura que camines pels carrers i vas veient la ranglera de petites llibreries amb piles de llibres a la porta i gravats ukiyo-e penjats als aparadors, li vas descobrint un encant evocador.



I de tant en tant, un cop de realitat que et recorda que pels japonesos -i també per alguns occidentals, eh?- té tant de valor un bon manga com el millor dels llibres...