13.8.05

Música tradicional en un temple budista

Zojo-ji amb la torre de Tokyo de fons El temple amb gratacels de fons

Molt a prop del nostre hotel a Tokyo hi havia dos llocs d'interès. Una és la torre de Tokyo, una torre de 333 metres d'alçada feta a imatge i semblança de la torre Eiffel de París, però de color vermell. COm que la veiem cada matí en sortir de l'hotel i com que vam pujar al mirador de l'Ajuntament de Tokyo, vam decidir que no calia anar fins a la torre i la vam retratar de lluny. On si que vam entrar va ser el petit temple budista de Zojo-ji, ubicat dins la immensa zona verda del parc Shiba.

La gran porta Sangedatsumon La Daimon

L'entrada al temple estava assenyalada, com és habitual en els temples budistes, amb dues grans portes o "mon": la porta principal o Sangedatsumon data del 1622, mentre que la Daimon va ser reconstruida, igual que la major part del temple, als anys 70.

Estatues del bodhisattava Jizo

En un dels laterals del temple hi ha una impressionant col·lecció d'estatues del bodhisattava Jizo, el protector de les ànimes dels nens morts, i que més endavant trobariem a molts altres temples budistes. Les escultures i en general el temple de Zojo-ji estaven guarnides amb garlandes i fanalets perquè al cap d'un parell de dies s'hi feia una festa (a la que vam arribar massa tard).

El lateral del temple on assajaven els músics Els músics en ple assaig

La tarda que vam visitar Zojo-ji (29/07) ens hi vam trobar una agradable sorpresa: un grup de músics amb instruments tradicionals japonesos estaven assajant (suposem que per a la festa que ens vam perdre) en una sala lateral de l'edifici principal del temple. Disculpeu el nostre desconeixement sobre la música tradicional japonesa, no sabem com es diu el tipus de melodia que estaven interpretant, però el que si que us podem dir és que de seguida ens vam deixar emportar per la música. Portàvem tot el dia de visita, amb una calor i una humitat horrorosa i immersos en la voràgine de Tokyo, i de cop i volta ens vam trobar a Zojo-ji, pràcticament sols (cap turista a la vista) en una illa d'inesperat silenci en el bell mig de la sorollosa ciutat. Quina pau! i llavors els músics vam començar a tocar aquella melodia tan hipnòtica i extranya per nosaltres, i va ser un dels moments més màgics que vam viure a Tokyo, una ciutat d'infinits i maravellosos contrastos.
Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?