Ginza significa literalment "lloc de plata" (Gin=plata), i quan l'antiga Edo es va convertir en la nova capital del Japó, aquesta zona aviat va ser el principal centre de les influències que arribaven d'Occident. Avui en dia, les galeries d'art, espectaculars centres comercials i boutiques de les marques més prestigioses converteixen Ginza en un dels barris més luxosos del món. A Ginza, tota il·luminada per les llums de neons, hi vam arribar des de Shinbashi i el primer que ens va fer gràcia veure va ser un d'aquells espectaculars passos de vianants en diagonal a la cruïlla de Harumi-Dori i Sotobori-Dori. També vam badar en els aparadors de les botigues de moda -ja sabeu que els japonesos són molt adictes a les marques, oi? Aquest és un altre tòpic cert-. La botiga de Chanel, per exemple, ocupa un edifici d'unes deu o quinze plantes projectat per Peter Marino i tota la façana, TOTA, l'han convertit en una pantalla gegant on s'emeten sense parar anuncis de la casa. Com podeu imaginar, la gent que passeja pels carrers de Ginza no desentona amb el luxe que l'envolta: aquí vam veure la gent més elegant i fashion de tot Japó.

A Ginza (aquí una web cam amb imatges en directe) hi vam passejar la primera nit a Tokyo (28/07) però hi tornariem al cap d'uns dies (01/08) per veure el barri de dia. Vam aprofitar llavors per visitar l'edifici de la Sony, a l'entrada del qual es veu que ja és tota una tradició instal·lar-hi cada any un espectacular aquari:



A l'interior, tres plantes d'exposició on es poden veure i tocar -i comprar, faltaria més- les últimes novetats en MP3, ordinadors portàtils, home cinema, DVD, càmeres digitals i, també, el gosset-robot Aibo, un aparatet del que no costa gaire encarinyar-se, perquè es comporta exactament igual que un gos de veritat: et dóna la poteta, mou la cua quan està content, et busca, s'estira a terra, et fa carícies amb el cap... I enlloc de treure'l a passejar, només has de pensar en carregar-li la bateria. Ja veieu: gossos elèctrics pels androides nipons...