L'arribada a Kyoto (02/08) no pot ser més caòtica. Baixem del Shinkansen, agafem un tren local, ens equivoquem d'estació, reculem, sortim i ens diuen que l'hotel està girant a la dreta 5 minuts. Llavors encara no sabíem que els cinc minuts japonesos poden ser tan elàstics. Comença ara una caminada de 15 o 20 o 30 minuts sota el sol amb l'objectiu d'arribar al New Kyoto Hotel. Quin embolic!!! Xops de suor i esbufegant, arribem finalment a l'hotel i, oh no!, no podem entrar a l'habitació perquè falta mitja hora per fer el check in. Per fer temps, decidim anar al castell de Nijojo, que ens queda molt a la vora... Però està tancat! (només tanquen 2 dimarts al mes d'agost i avui n'és un). Com a pla B, i desistint de tornar a l'hotel, decidim veure un dels llocs importants de la ciutat: el temple Sanjusangendo. Intetem agafar el metro i ens tornem a fer un embolic, no ens en sortim amb els noms, ni amb les parades ni el seu funcionament (decidim que com el metro de Tokyo, cap), o sigui que tornem a optar per les cames a la recerca del nostre pla B. Caminem i caminem... Uns senyors ens tornen a dir que el nostre destí està a cinc minuts japonesos. Passem per davant l'ajuntament de Kyoto i tota la gent que hi ha a la porta ens saluda a l'uníson amb un somriure al rostre. Cinc minuts (japonesos), ens diuen de nou... Però el temps comença a empitjorar i amenaça, claríssimament, una tempesta d'estiu. I quan estem només a dos minuts (occidentals, de rellotge) del nostre objectiu... Comença a desfer-se el cel.



No ens queda més remei que buscar protecció dins d'un garatge particular. No havíem vist ploure així mai. Una senyora molt simpàtica surt a tancar la porta del garatge que li hem ocupat sense miraments, però quan ens veu tan desesperats amb la pluja que cau decideix deixar-la oberta (demanant-nos, comprensivament, que no entrem gaire més endins, que allò és casa seva, eh?). Després d'uns minuts de molta pluja, el sol comença a sortir (la calor, durant aquest temps, no ens ha abandonat). Para de ploure. Quina sort. 30 segons després, ni rastre dels núvols.



Arribem a un parc preciós ple de temples, el terra és ple de baciots que li donen una brillantor especial a la tarda. Preguntem pel nostre objectiu, Sanjusangendo, que està just a 2 minuts d'allà, esperant per donar-nos una espectacular rebuda a Kyoto (però aquest és un altre post...)

Comença ara un recorregut per aquesta ciutat excepcional. Què seria de nosaltres si només ens quedèssim amb la primera i remullada impressió?