6.9.05

El simbolisme d'un jardí de sorra i pedra i el monjo budista políglota cantaire

L'entrada a Daitoku-ji

Daitoku-ji és una conjunt de temples molt recollits i silenciosos, plens de racons entranyables com, per exemple, aquest ple de figuretes protectores de les ànimes dels nens morts:

El mestre Jess Wong i una classe d'alumnes petrificats Protectors de les ànimes dels nens

Daitoku-ji està molt lligat al chanoyu i per això, a banda de temples també hi ha moltes cases de te. Però no va ser la cerimònia del te el que ens va fer matinar a Kyoto per fer aquesta visita, sinó les ganes de veure un jardí zen dels de veritat. Concretament, volíem veure el famós jardí sec del període Muromachi de Daisen-in.

La gràcia d'aquest jardí tan auster, de sorra i pedra, és que reprodueix en tres dimensions una pintura paisatgista monocroma xinesa de l'estil Sung, i que representa el destí de la humanitat, la seva relació amb la natura i el seu lloc a l'univers. Maco, eh?

El mont Horai

De fet no es tracta d'un únic jardí sinó de quatre jardins diferents que envolten el temple. Cadascun d'aquests jardins té una simbologia diferent: un representa el mar interior de Japó, l'altre el mític mont Hirai, el tercer representa el riu de la vida i l'últim -i més espectacular i conegut-, el Gran Oceà.

El Gran Oceà està representat per una gran extensió de sorra pentinada de la que només emergeixen dos cons idèntics de sorra i, en una cantonada, un arbre que té la mateixa forma -segons diuen- de l'arbre sota el qual Buda va trobar la il·luminació.

El gran oceà

Mireu-vos bé aquesta fotografia perquè, encara que no mati, és bastant exclussiva: a Daisen-in estava prohibit fer fotos però nosaltres, contra tota norma, vam decidir fer-la igualment. Buda es va empipar i va fer que la nostra fabulosa màquina digital Canon que ens havíem comprat només feia sis mesos es trenqués irremeiablement i per sempre més. Jo trobo que és una bonica forma de morir, en jardí zen com aquest, encara que només siguis una càmara digital... Per sort, també portàvem una reflex de les de tota la vida i vam poder continuar retratant les maravelles de Daitoku-ji i de Kyoto en general.

Maravelles de Daitokuji

A Daisen-in, per cert, no estavem sols. També hi havia un simpàtic i curiossíssim monjo budista que, pel que vam mig deduir, es dedicava a recopilar cançons populars d'arreu del món amb la col·laboració desinteressada dels turistes que passen pel temple. La cosa funciona més o menys així:

-el monjo budista et pregunta d'on ets
-li dius: Spain
-immediatament fa un immens somriure i es posa a recitar una mena de poema llarguíssim en un idioma que sembla algo així com el castellà (pronunciat a la japonesa)
-fas cara de sorpresa i després el felicites per lo bé que parla el castellà amb accent japonès
-el monjo budista somriu encara més i et treu una pila de papers on hi té escrites les lletres d'un munt de cançons populars en castellà i et pregunta si en saps alguna
-si en saps alguna, te la fa cantar mentre ell s'apunta els acords o les notes al paper, i després la intenta cantar ell

La llàstima és que totes les cançons que va treure eren sudamericanes, i tot i que alguna ens sonava, no vam ser capaços de cantar-n'hi cap de sencera. A més, estàvem de dol per la càmera...
Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?