11.9.05
Ninnaji
Seguint el típic recorregut turístic ara ens tocaria visitar el famós pavellò daurat inspirador d'una coneguda novel·la de Mishima. Però donat la proximitat que el complexe templari de Ninnaji i la recomanació que en fan les guies decidim desviar una mica la nostra ruta per realitzar una visita més tranquil·la i completista.
Una caminadeta curta des de Ryoanji ens acosta a Ninnaji, un temple de la branca del budisme Shingon fundat l'any 888 que era una de les residències de l'emperador i que ara és Patrimoni de la Humanitat. Només passar les imponents portes de Nio vigilades per dos terrorífics guardians (que fan menys por perquè estan una mica atrotinats!) descobrim que no hi ha, pràcticament ningú. L'avinguda és impressionant. Comencem a caminar fins que trobem la segona gran porta.
Tornem a tenir al davant una gran avinguda que finalitza a un bonic temple de fusta. Ara si que trobem algun turista. Però els especímens són locals: una mare i els seus dos fills armats amb un caçapapallones, dos avis asseguts prenent la fresca sota un porxo milennari, dos excursionistes que escriuen un desig en una tauleta de fusta... Això sí que és gaudir del patrimoni artístic. Esplèndids jardins (quina enveja no poder venir a la tardor! quina enveja no tenir vacances per primavera!) i pagodes de diferents pisos. L'edifici del final de l'avinguda és una coneguda escola d'arranjaments florals.
Reculem ara, tornem a ensopegar amb els nens caçapapallones, i visitem el que havia estat la residència de l'emperador. Només entrar a l'edifici principal et fan treure les sabates!!! Els japonesos, previsors com ningú, han col·locat uns prestatges sota l'hastial principal que permeten deixar el calçat ben ordenat(compte! que ningú se l'emporta!).
El conjunt de pavellons i sales és una meravella. Cada sala està decorada finament amb pintures murals. Sobre el color daurat del fons un artista va pintar una branca de pi, un tigre, un terra nevat, unes aus volant. Una delícia. L'efecte aconseguit és brutal: un petit traç negre, una mica de color, un difuminat blanc i el fons d'or creen un ambient que et transporta a un temps remot.
En altres moments la decoració és mínima i està dominada per una mena d'stendart amb mostres de cal·ligrafia i una petita decoració floral. Quin gust. És una llástima que no ens deixin trepitjar el tatami ni entrar dins de cada habitació. Ens hem de com conformar guaitant amb gust totes les dependències i imaginar-nos com seria passar-hi un cap de setmana (no aspirem a més)
També és divertit perdre's pel laberint de camins i porxos del palau principal de Ninnaji. A un costat tens les exquisides pintures murals. A l'altre, inacabables jardins verds o secs, en la variant kyotenca, formats només per còdols blancs pentinats en diverses direccions.
Sortim per la porta de Niomon i ens disposem a agafar l'autobús (la millor forma de oure's per Kyoto) en direcció al pavelló daurat. Un cop dins del bus ens trobem la primera família catalana del nostre viatge.
Una caminadeta curta des de Ryoanji ens acosta a Ninnaji, un temple de la branca del budisme Shingon fundat l'any 888 que era una de les residències de l'emperador i que ara és Patrimoni de la Humanitat. Només passar les imponents portes de Nio vigilades per dos terrorífics guardians (que fan menys por perquè estan una mica atrotinats!) descobrim que no hi ha, pràcticament ningú. L'avinguda és impressionant. Comencem a caminar fins que trobem la segona gran porta.
Tornem a tenir al davant una gran avinguda que finalitza a un bonic temple de fusta. Ara si que trobem algun turista. Però els especímens són locals: una mare i els seus dos fills armats amb un caçapapallones, dos avis asseguts prenent la fresca sota un porxo milennari, dos excursionistes que escriuen un desig en una tauleta de fusta... Això sí que és gaudir del patrimoni artístic. Esplèndids jardins (quina enveja no poder venir a la tardor! quina enveja no tenir vacances per primavera!) i pagodes de diferents pisos. L'edifici del final de l'avinguda és una coneguda escola d'arranjaments florals.
Reculem ara, tornem a ensopegar amb els nens caçapapallones, i visitem el que havia estat la residència de l'emperador. Només entrar a l'edifici principal et fan treure les sabates!!! Els japonesos, previsors com ningú, han col·locat uns prestatges sota l'hastial principal que permeten deixar el calçat ben ordenat(compte! que ningú se l'emporta!).
El conjunt de pavellons i sales és una meravella. Cada sala està decorada finament amb pintures murals. Sobre el color daurat del fons un artista va pintar una branca de pi, un tigre, un terra nevat, unes aus volant. Una delícia. L'efecte aconseguit és brutal: un petit traç negre, una mica de color, un difuminat blanc i el fons d'or creen un ambient que et transporta a un temps remot.
En altres moments la decoració és mínima i està dominada per una mena d'stendart amb mostres de cal·ligrafia i una petita decoració floral. Quin gust. És una llástima que no ens deixin trepitjar el tatami ni entrar dins de cada habitació. Ens hem de com conformar guaitant amb gust totes les dependències i imaginar-nos com seria passar-hi un cap de setmana (no aspirem a més)
També és divertit perdre's pel laberint de camins i porxos del palau principal de Ninnaji. A un costat tens les exquisides pintures murals. A l'altre, inacabables jardins verds o secs, en la variant kyotenca, formats només per còdols blancs pentinats en diverses direccions.
Sortim per la porta de Niomon i ens disposem a agafar l'autobús (la millor forma de oure's per Kyoto) en direcció al pavelló daurat. Un cop dins del bus ens trobem la primera família catalana del nostre viatge.
