Kyoto és la capital dels jardins. Com ja hem dit els japonesos adoren la jardineria i fan veritables meravelles amb nombroses menes pedres, arbres, arbustos i, fins i tot, més de 15 varietats de molsa.

Després del prodigi de Daisen-in i els diferents estils de jardí que s'hi poden veure, des del vegetal fins al jardí sec fet només de munts de còdols, ens dirigim a un altre punt mític de la ciutat de Kyoto: el temple de Ryoanji.



Entrem per un accés similar al de tots els complexos budistes japonesos, amb jardins i estanys i molts camins, i arribem per fi al temple central: un majestuós edifici de fusta. Ens descalcem i comencem a explorar l'edifici. No triga gaire a aparèixer la multitud. Tothom està contemplant el gran jardí zen del temple del Drac Pacífic, que és una mena de piscina de pedres grises d'on sobresurten quinze grans roques convenientment disposades per disparar l'imaginació, per provocar la reflexió, per interrogar l'espectador.



No ho entenem: tothom compta les pedres, es canvia de lloc i les torna a comptar. No, no és una mena de meditació zen-matemàtica. El cas és que sabem que hi 15 pedres però, miris des d'on miris, només en veus 14. Aquest és el més gran misteri d'aquest jardí. La fascinació és absoluta. Perquè no les puc veure totes de cop? Una petita inquietud que reflecteix tot allò d'incomprensible i inabarcable que hi ha en aquest món. Ni canviant de perspectiva podrem arribar a entendre'l, copsar-lo completament. Quinze pedres ens estan donant una gran lliçó sobre la vida. No pots evitar tenir un gran sentiment d'humiltat.

La ruta continua per les dependències del temple. A un altre costat de l'edifici un plàcid jardí de molsa en un llempant color verd. Quin descans per la vista... Ara no cal que comptem res. Ens quedem a guaitar. Finalment un enorme estany envoltar d'aurons i ple de nenúfars ens acomiada del temple del Drac Pacífic (Ryoanji).

Kyoto té un tresor a cada cantonada i, durant el dia d'avui (03/08), encara en trobarem moltíssims.