24.1.06

Passeig filosòfic



Un cop finalitzat l'inspirador passeig pels jardins de Ginkakuji comença un no menys fascinant recorregut pel Passeig del filòsof o Camí de la filosofia (segons la guia). Tetsugaku no michi, com el coneixen els japonesos, és un preciós camí vorejat per un canal, tot farcit de sakures, que uneix els temples de Ginkakuji i de Nanzenji.Però abans d'endinsar-nos-hi calia preparar-se el cos: a una de les nombroses paradetes a l'entrada del camí ens comprem uns farcellets de plàtan i canyella i uns deliciosos batuts de meló i maduixa.

Image hosted by Photobucket.com

Aquest camí era el preferit per reflexionar del filòsof Kitaro Nishida, fundador de l'escola de pensament de Kyoto. No hi cap dubte que el Camí de la filosofia és un bon lloc per meditar. Primer perquè no hi ha ningú. Els turistes semblen haver desaparegut, perquè les rutes turístiques s'acaben al temple de plata i continuen fins els santuari Heian (del que ja parlarem més endavant). I segon perquè la caminadeta de mitja hora llaaaarga pot fer enrera fins els més valents després de portar mig dia de visita per la ciutat.

Nosaltres decidim fer aquest recorregut perquè, seguint els consells d'una guia, no cal visitar tots els temples de la ciutat i val la pena descobrir altres racons. De cop i volta (un cop més) la trepidància, en aquest cas turística, dóna pas a la pau i la tranquil·litat. Passegem i païm tots els esdeveniments del dia. Encara tenim present les lluentors del pavelló daurat, l'impacte del misteri de les 15 roques de Ryoanji, el monjo budista cantaire i els seus jardins zen de Daisen-in... realment Kyoto és magnífic!

L'estiu de Kyoto és d'un verd intens. Tot passejant vora el canal pel qual el filòsof Nishida divagava, comencem a imaginar la natura a la tardor amb les fulles dels aurons d'un vermell intens, la blanca neu de l'hivern cobrint el camí o la primavera amb les flors roses dels cirerers que ara ens estan regalant els ulls amb el verd esclatant de les seves fulles.

Image hosted by Photobucket.com

De la ruta surten nombrosos camins que porten a temples shintoistes i budistes (nosaltres continuem amb l'abstinència) però també ens permet tafanejar a travès de les finestres i reixes d'algunes cases que es troben a tot el recorregut. Observem els porxos d'entrada, les decoracions i, fins i tot, els amulets que posen a les entrades. Fotografiem un Tanuki (mapache en castellà) que trobem en una d'elles.

El camí és llarg i relaxant. Quan arribem Nanzenji estan tancant. Llástima perquè tothom recomanava el seu jardí zen! En una altra ocasió serà... Decidim entretenir-nos mirant un petit temple dedicat als porcs senglars.



Abandonem el Passeig del Filòsof i tornem a la civilització.



Ens costa una mica orientar-nos amb el plànol. Preguntem a unes noies japoneses com tornar a Kyoto (al centre, és clar), però elles estan més perdudes que nosaltres. Optem per tornar a peu i, descobrim divertits, que elles, contradient-se amb les seves indicacions, també han optat per seguir-nos a nosaltres... A vegades costa una mica entendre aquests japonesos!!!

Image hosted by Photobucket.com

Comença a enfosquir a Kyoto i encara ens quedem moltes experiències per viure i moltes meravelles per veure.


Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?