Després de les experiències de la megatòkyo i la tradicional Kyoto, esperàvem ben poca cosa d'Osaka. Doncs la ciutat, eclipsada per la seva proximitat a Kyoto, té els seus atractius. Per un costat tenim el gran caos arquitectònic. Edificis moderns al costat de petites casetes, temples, ponts, botigues, castells, cementiris, nòries i gratacels formen un gran conjunt que costa d'assimilar.

Sobretot quan recorres la ciutat més pel metro que per l'exterior. Perque el que més recordes a la tornada és que t'has passat mitja visita al metro, desorientat. Vam visitar el barri Koreà les zones comercials de Dotombori, Namba i Umeda, l'aquari, el barri de l'electrònica Den Den Town... però som incapaços de col·locar-los en un mapa. I mira que ho hem intentat amb el google-earth.



Però, a més, Osaka té un encant especial. És la cutretecnomodernitat, és una de les ciutats preferides pel turisme interior. Una mena de Torremolinos entrecreuat amb Lloret. Tot està com antiquat i decadent. El paradís dels patchinkos i el menjar (al que li dedicarem un altre post). Per la nit pots passejar per un dels carrers més il·luminats del món, menjar cranc cuinat de mil·lers de formes, pujar en una de les nombroses nòries i, ja entrada la nit, mirar com s'emborratxen els salaryman. És divertit veure com a Osaka, una mica beguts, s'agafan entre ells com si fossin amics de tota la vida.