Després d'un petit (però merescut) descans a l'hotel ens tornem a posar en marxa per dirigir-nos a un dels millors llocs amb "vistes" de tokyo: Odaiba.

Ens dirigim a la nostra entranyable estació de Shimbashi (on vam tenir la primera-experiència-Blade-Runner del viatge) i agafem un nou mitjà de transport: el Yurikamome, un monorail que ens portarà a Odaiba. Com que ja està enfosquint, l'experiència és brutal: una línia de tren suspesa (entre un segon i tercer pis, com a mínim) que passa per entre els més innovadors edificis de la zona. L'emoció és forta però augmenta quan el Yurikamome es dirigeix cap el Rainbow Bridge, espectacular pont que travessa la badia de Tokyo. Si mires endavant veus les llums d'Obaiba (i en té!!!), si mires endarrera veus com la ciutat es fa petita. Les llums es comencen a encendre. Neons, parets de vidre, el monorail... A bord del Rainbow, per sobre els cotxes, per sota el Sumida. Tot just ara recordem que per aquí va passar Uma Thurman amb le seva moto i el seu mono groc a Kill Bill.

Odaiba és una illa falsa enmig de la badia. El seu nom procedeix de les estructures que, a partir de l'any 1850, el shogunat va aixecar per impedir l'accès al port dels vaixells procedents d'occicent. Les restes d'aquestes plataformes encara es poden veure per la zona. Per aquí es pot trobar també una platja artificial.

Odaiba és una illa d'oci tokyota. S'hi poden trobar des de museus (de la ciència, de l'aigua) fins a grans centres comercials com Palete Town, Tokyo Decks o Joypolis (un megacentre de recreació de Sega). Tampoc hi falta una nòria (sembla que els japonesos en són molt aficionats!!!)



Una parada de Yurikamome endavant hi ha la seu de la Fuji TV, una altra gran obra de Kenzo Tange (Mort recentment). Llástima que sigui tant fosc, perquè aquest edifici futurista s'ha de veure de dia! Però no importa perquè, en girar-nos... Megapanoràmica de Tokyo!!! (la de la foto que obre el post). És increible! Milions de llumetes de tots els colors brillant, i fins i tot aconseguim percebre la silueta de la vermella Torre de Tokyo (sí, la que sembla la Torre Eiffel!), tan difícil de veure de prop. I el Rainbow Bridge il·lumninat... És curiòs l'efecte que produeixen algunes ciutats des de lluny. Podries passar-te hores mirant i mirant. Quina extranya fascinació...

I de cop i volta...però què és això? Nova York?... L'estatua de la llibertat?



No, no, però si està tot ple de japonesos... això és Tokyo segur! Espera que enfoco de nou...



Sí si... Resulta que aquesta minicòpia de Miss Liberty va ser un regal dels francesos (cal que recordem que ells també se'n van quedar una?). Per un moment ha semblat que havíem patit una abducció. Però ens trobem a Odaiba i, a l'altre costat, el Pacífic, com molt bé ens ho recordem els noms dels hotels que hi ha per la zona.

Estem, ben bé, a l'altra banda del món. Aquí sembla que realment la terra s'acabi. Quina experiència tan brutal! I a sobre ara sentim rock and roll... Què és això?... Ostres... el frikis rockeros que al matí hem vist a Harajuku, per la nit estan aquí, a Odaiba, a la fi del món, animant el personal amb les seves coreografies delirants.