La lògica turística ens fa fer un salt del Pabelló daurat al Pabelló Platejat, però contra el que un podria pensar, els dos temples no estan un al costat de l'altre com els medallistes olímpics en el podi, sinó que obliguen a traslladar-se d'una punta a l'altra de Kyoto. Nosaltres, després d'un dinar basat en el clàssic plat de sopa i pasta japonesa, travessem la ciutat en bus, perquè entendre el metro de Kyoto no és que sigui difícil, és que és totalment impossible. Això si, a l'autobús comprovem que la capacitat dels nipons de dormir als transports públics no es limita únicament al metro. I després d'una estona ben bona d'excursió pel centre de Kyoto, arribem a Ginkakuji.

Recordeu que a propòsit del barri de Ginza vam explicar que el terme Gin significa "plata". Ginkakuji és el nom comú que els japonesos li donen a Jishoji, un temple que pertany a l'escola Shokoku de la secta budista del Rinzai Zen. De fet, inicialment no era un temple sinó que era el refugi de muntanya del shogun Ashikaga Yoshimasa, que va ser el propulsor d'un cert renaixement artístic que es va batejar amb el nom de Higashiyama. En Yoshimasa, a més, era el net d'Ashikaga Yoshimitsu, que va ser el constructor de Kinkakuji. Una mica picat per la iniciativa del seu avi, Yoshimasa va decidir l'any 1482 construir ell també un pabelló. Perquè no fós exactament igual va decidir que enlloc de recobrir-lo d'or, el seu seria de plata. Però abans que pogués fer realitat el seu projecte va tenir lloc la guerra Onin, i com totes les guerres, va deixar el personal en la ruina. I de la plata de Ginkakuji va quedar només el nom...



Ara, aixó si, el Pabelló de Plata és un notable exemple de temple antic situat en un marc incomparable en plena natura, domesticada segons l'exquisida manera de fer dels japonesos. Al temple s'hi accedeix per un bonic camí que travessa un jardí de sorra blanca decorat amb espectaculars figures geomètriques fetes també de sorra. I un cop vist l'edifici, el passeig continua entre els frondosos boscos que enmarquen el pabelló. Com que nosaltres ho visitem a l'agost, els arbres tenyeixen l'entorn d'un intens verd brillant, i la seva contemplació ens suggereix que l'autèntica plata de Ginkakuji es troba en els seus arbres i les seves plantes.



No ens en vam poder estar: ens vam emportar de record una de les característiques fulles dels aurons, aquelles que a la tardor es tenyeixen d'un vermell intens.



Ara aquestes fulles d'auró ens permeten rememorar la bellesa de la plata verda de Ginkakuji.