Un entretingut passeig ens porta des de les rodalies (nanzenji) fins a la gran tori del santuari Heian (Heianjingu). Podem observar com es viu a l'extrarradi de Kyoto (sembla que gens malament, la veritat). Veiem petits templets shinto funcionals, un parc enorme que inclou el museu d'art contemporani de la ciutat i, una mica més endavant... La gran torii vermella (només cal fixar-se en la mida dels autobusos per entendre l'escala).



(per cert les japoneses perdudes en l'anterior post, com nosaltres, també han arribat fins aquí)



Heian va ser contruït el 1895 per celebrar els 1100 anys (ara ja són 1200!!!) des de la fundació de la ciutat de Kyoto. Tot és enorme i, sens dubte, destaca el seu llampant color vermell. Tot, repeteixo, TOT és d'un color vermell que pot arribar a fer mal a la vista. Heian és el segon santuari shintoista més important de la ciutat després de Yasaka.



Com que hem arribat 15 minuts abans del tancament fem una ràpida pregària mental al kamii inari per tal que ens deixin passar. La veritat és que ens colem, intentant que el vigilant no se n'adoni. De fet se n'adona però ens deixa passar (els kyotencs són més amables!). El problema d'arribar tard és que els jardins que envolten el temple ja estan tancats.

Però per nosaltres és molt important accedir a aquest santuari (no, no, encara no som shintoistes!!!). Aquí ens espera una cita cinèfila. Hem vingut a Heian per localitzar el desig que Scarlett Johanson deixa nuat a un arbre a LOST IN TRANSLATION. Sembla que, finalment, aconseguim la nostra fita:



Sempre és divertit viatjar a la recerca de llocs mítics cinematogràfics. Aquest és especialment significatiu perquè, durant el nostre recorregut per la ciutat, comencem a entendre el que la protagonista del film busca, el motiu pel qual el visita.



Heianjingu és un bon lloc (quina llàstima no poder veure els jardins) per celebrar tota mena de cerimonies, com per exemple bodes (ens hem permès citar, un altre cop més, LOST IN TRANSLATION).