28.7.05

Konichiwa des de Tokyo

Salutacions des de Tokyo!
Despres d'un llarg viatge de mes de catorze hores (amb les corresponents estones d'espera al aeroports), i despres de superar tots els tramits d'immigracio i d'haver deixat que ens registrin les maletes, per fi hem posat els peus a Toquio. La primera impressio que ens hem emportat de la ciutat ha estat al metro, on si, ens hem embolicat bastant, pero ens n'hem ensortit i hem estat capac,os d'arribar al Shiba Park Hotel, que es des d'on us escrivim. El teclat no te accents i l'ordinador no ens accepta la camera, aixi que aquest es un post a mig acabar (ja penjarem les fotos en un altre moment), pero no voliem passar sense deixar constancia de les nostres primeres impressions despres d'un dia llarguissim que ha culminat aquest vespre amb una impactant visita a la zona de Ginza, que te la fama de ser el lloc del mon on el metre quadrat es mes car, i ja pot ser a jutjar per la quantitat de botigues de marca, de llums de neo i de "pijos" nipons que s'hi veuen. Un altre impacte son les nombrossissimes pantalles gegants que emeten publicitat i programacio i que creen una especial banda sonora a aquesta ciutat tan extranya. A Shimbashi hem enxampat una mena de festivalet musical en la que noies vestides amb quimonos cantaven una mena de canc,ons folcloriques japoneses i que han estat molt aplaudides pel public autocton concentrat a la plac,a, basicament senyores grans i molts "salary men", aquells treballadors tallats tots ells pel mateix patro -traje amb americana i camisa blanca- i que literalment ocupen tots els carrers, restaurants i metros de Toquio. Tambe hem tingut un primer contacte amb la gastronomia autoctona local, pero d'aixo en parlarem en una altra ocasio.

27.7.05

Contestador automàtic



Aquest és el contestador automàtic de Nihon Monogatari. En aquests moments no us podem atendre, perquè hem marxat al Japó (aquesta illa del Pacífic famosa pels seus tifons). En els propers dies, i les forces de la natura no se'ns emporten, ens passejarem per Tòquio, Kyoto i Osaka (ciutat natal de Takashi Miike), intentant trobar la sortida del metro correcta i buscant un restaurant que tingui la carta en anglès. Si som capaços de trobar un ordinador amb internet i amb un teclat en cristià mirarem d'actualitzar el blog des de les terres nipones. Si no, no patiu, que quan tornem us farem un informe detallat, aquí mateix i des de l'Espai Isidor. Mentrestant, podeu deixar els vostres missatges després de sentir el senyal, i els respondrem tan aviat com sigui possible. Gràcies i fins aviat.

Piiip!

icones nipones #18



Takeshi Kitano, o Beat Takeshi, indiscutiblement la icona de les icones del cinema -i la televisió- japonès contemporani. A Tòquio mirarem de trobar la seva productora, Office Kitano.

Falsa alarma



Sembla que finalment el tifó Banyan ha decidit passar de llarg de Tòquio i dirigir-se cap al Nord, Hokkaido. Bufffff!

Les maletes, un mal necessari



Algú coneix un mètode ràpid i efectiu de fer les maletes? No creieu que és un dels moments més estresants i enfadosos de viatjar pel món?

26.7.05

icones nipones #17



Vull dedicar aquest post del Capità Harlock a la Kitsune i a la MarciAnna, que sé que ho sabran apreciar, oi noies?

Nihongo



Kit lingüístic d'emergència:

konichiwa: hola
sumimasen: disculpi
arigato: gràcies
sayonara: adeu

Es veu que és més car menjar sushi que fish & chips



Hem trobat aquesta noticia en diferents mitjans digitals:

La brecha de los precios de la comida entre Tokio y otras grandes ciudades del mundo que también se caracterizan por su alto costo de vida, como Londres y Nueva York, se amplió en el último año, informó el gobierno nipón. Según el informe revelado por el Ministerio de Agricultura, Bosques y Pesca de Japón, esa diferencia de precios de los alimentos al por menor entre Tokio y esas ciudades se incrementó debido al aumento del costo de los productos vegetales en la capital nipona por el mal tiempo.

El informe ministerial explica que el índice del precio al por menor de 29 tipos de alimentos, entre los que se incluyen la leche y la harina, se estableció en 87 puntos en Nueva York y 78 en Londres en relación con el marcador de referencia de 100 puntos registrado en Tokio. Esa distancia entre el índice de Tokio respecto a los de la ciudad norteamericana y la capital británica aumentó en 5 y 6 puntos, respectivamente, en relación con el año pasado.

No ocurrió así en el caso de París, donde el índice quedó en 93 puntos, con una reducción de la brecha de los precios en cuatro puntos respecto a Tokio, debido a la debilidad del yen con el euro. Aún así, el informe subraya que sigue siendo más caro llenar la bolsa de la compra en la capital nipona que en la francesa.

Sólo ese índice de precios alimentarios superó al tokiota en Ginebra, Suiza, donde el costo de este tipo de productos al por menor alcanzó los 129 puntos sobre los 100 de Tokio.


Per cert, que la foto que il·lustra aquest post és d'un típic aparador de restaurant japonès, on s'exposen rèpliques en cera o plàstic de les especialitats culinàries de la casa. Una solució realment pràctica pels gaijins (guiris) com nosaltres, que només amb la carta segur que no ens en sortim.

icones nipones #16

Image hosted by Photobucket.com

Una altra excentricitat japonesa en format animat, en Domokun, una mena de galeta andante que ens ha recordat la Kitsune.

Terratrèmols, tifons i equips de futbol

Image hosted by Photobucket.com

Un decideix fugir de la calor mediterrània i de la pitjor sequera des dels anys quaranta i no se li acut res millor que marxar al país amb major risc de terratrèmols i tifons del món. I què passa? Doncs això: dissabte passat a Tòquio van registrar el terratrèmol més important (6.6 en l'escala de Richter) dels últims 13 anys i avui mateix estan patint les ventades del tifó Banyan. Jo, sincerament, penso que tot és culpa del Real Madrid. A veure si ara que diu que el Barça també se'n va a la terra del Sol Naixent, el temps millora una mica...

Llibres de capçalera



A banda de seguir alguns blogs i webs sobre el tema (indispensables Kitsune i Kirai) i consultar les nostres guies, aquests dies hem convertit algunes novel·les japoneses en els nostres llibres de capçalera. De moment, ja portem llegides algunes obres de Kenzaburo Oe, Haruki Murakami, Yasunari Kawabata i Kobo Abe, així com la novel·la d'Amélie Nothomb Estupor y temblores, que tot i no ser estrictament "literatura japonesa", si que ofereix un retrat ben especial d'aquesta societat.

A més, també hem fullejat (perquè és una mica totxo, eh?) el clàssic Genji Monogatari, que està considerat la primera gran novel·la de la història, i ens hem comprat, per llegir durant el viatge, El libro de la almohada, de Sei Shonagon, una mostra prou representativa de l'anomenat makura no soshi, o notes de capçalera, és a dir, com una mena de weblog, però escrit al segle X i que també va servir com a punt de partida per una de les millor pel·lícules de Peter Greenaway, òbviament titulada Pillow Book. En aquesta pel·lícula, la protagonista, com la pròpia Sei Shonagon, escriu un llibre de capçalera si bé, enlloc de fer-lo sobre paper, ho fa sobre la pell dels seus amants, i escriu coses com aquesta:

Quiero describir el Cuerpo como un Libro
Un Libro como un Cuerpo.
Y este Cuerpo y este Libro
Serán el primer Volumen de Trece Volúmenes
.

Com que el poema és força més llarg, aquí us deixo un enllaç on trobareu, traduïdes al castellà, les anotacions que escriu -en japonès- la protagonista de Pillow book.

I per continuar ampliant el coneixement literari japonès, aquí teniu una completa llista de novel·les, llibres de poesia i haikus i llibres sobre la història, els costums, les religions i la llengua japonesa.

icones nipones #15

Image hosted by Photobucket.com

Super Mario Bros va ser (ho és encara) un dels jocs més populars per cònsola. Mario, el seu germà Luigi o el petit dinousaure Yoshi han fet passar l'estona a milions de persones arreu del món. Per cert que la seu de la Nintendo (empresa que va didecar-se, un un principi, als jocs de cartes) està a Kyoto.
Icona nipona gentilesa de MarciAnna.

Japó (Nihon) - Informació bàsica:

Image hosted by Photobucket.com

Demà marxem al Japó. Ja estem aprenent-nos la informació bàsica:

Superfície: 377.864 km². Mapa

Població: 127,450,000 habitants


Himne: http://www.xtec.es/recursos/musica/japo/docs/kimigayo.au

Densitat: 337,3 km².

Capital: Tokio.

Geografia: Japó està separat del continent asiàtic per 160 km. de mar. Aproximadament el 70% de l'extensión del país està cobert per turons, muntanyes i volcans. Una sèrie de serralades recorren el país des del nord fins el sud; la mës important és la dels Alps Japonesos. La muntanya més alta és el Fuji Yama (3.776 metres).

Sistema Polític: Monarquia constitucional.

Cap d'Estat: Emperador Akihito (des de 1989).

Cap de Govern: Primer Ministre Junichiro Koizumi (des de 2001).
Idioma: japonès

Religió: Sintoisme i budisme (la majoria de japonesos practica les dues religioes). Hi ha una minoria catòlica. A Okinawa moltes persones creuen en el Niraikanai, el regno dels morts a les profunditats del mar.

Referència horària: L'hora catalana +7

25.7.05

icones nipones #14

Image hosted by Photobucket.com

Què us penseu, que ens deixarem Gamera? Sort de la Kitsune, que pensa en tot.

Els "masters" del gravat



A través del molt recomanable blog d'Héctor Garcia hem descobert que a Tòquio hi ha un museu dedicat al gravat japonès, el Museu d'Art Ota, situat a la zona de Harajuku, i on esperem trobar-hi una bona selecció de gravats de dos grans mestres, Hokusai (foto de l'esquerra) i Hiroshige (foto de la dreta).

Per si esteu a Tokyo i hi voleu anar aquí teniu n mapa d'orientació:

24.7.05

icones nipones #13



Kikkoman, el superheroi de la salsa de soja. Gràcies MarciAnna!

Japó cool



He robat sense escrúpols aquest rànquing de "lo +" de Japó que ha fet Mercedes Cebrián al suplement Culturas de La Vanguardia d'aquesta setmana:

1- Delaware
Grupo supersónico de artistas japoneses. De lo más completo: lo mismo hacen música que diseñan alegres pantallitas para móviles
2- Soba
El tallarín japonés por excelencia. Se come caliente o recién salido de la nevera. Cada vez más presente en las conversaciones de oficina
3- Shibuya
El barrio ultramoderno de Tokyo: desde pantallotas gigantes emitiendo cualquier cosa hasta una sucursal del café parisino Les Deux Magots. Fashion a todo trapo
4- Ryokan
La versión nipona del Parador Nacional. Los turistas se pirran por sus tatamis y sus jardines zen
5- Kogals
Tribu urbana de adolescentes manirrotas que despilfarran alegremente los yenes de sus progenitores. Eruditas del accesoriosiempre-a-juego-con-la-ropa

icones nipones #12



Soc molt fort i el meu nom és musculator. Una frase mítica que ens ha recordat l'Anna Marcianna (que encara no té blog).

Tòquio com un estat de la ment



Sofia Coppola ha fet de Tòquio el símbol de la desorientació existencial contemporània. I és aquesta forma d’entendre la capital nipona com un estat mental el que més m’agrada de Lost in translation. Molt més que els acudits sobre la forma de parlar dels japonesos o la complexitat de guiar-se en el metro. I que el retrat d’una societat que es diverteix amb el patchinko i el karaoke. Més que la història d’una noia que, encara a prop de l’adolescència, comença a topar-se amb els desenganys de la vida. I més, fins i tot, que el retrat d’un home que, en plena crisi dels cinquanta, es qüestiona sobre el sentit de la seva vida, de l’èxit i de l’amor... De la felicitat, al capdavall, tan complicada com guiar-se per una maranya de carrers sense nom, com els carrers de Tòquio. M’agrada aquesta ciutat llunyana, trepidant i incomprensible perquè, d’alguna manera, a la pel·lícula, es torna un lloc proper i comprensible, on ens hem perdut tantes vegades, emportats per la trepidància del temps que ens ha tocat viure, i d’on hem aconseguit sortir per un instant breu i etern, gràcies a una mirada, a un petó a la galta, a un secret únic i especial xiuxiuejat a l’orella.

23.7.05

icones nipones #11



Com ens podiem obligar d'Ultraman? Sort que en Nabasu Jiro en l'ha recordat.

Hanabi Taikai



Al Japó, el juliol és el mes dels festivals de focs artificials, o Hanabi (paraula que, per cert, molts vam aprendre gràcies a la pel·lícula de Takeshi Kitano). Segons hem pogut saber, aquesta tradició es va iniciar al Periode Edo (1603-1867), amb una competició entre dues empreses rivals. Des de llavors, la tradició s'ha extès per tot el Japó i cada ciutat té el seu propi Hanabi Taikai. El de Tokyo té lloc l'últim dissabte del mes de juliol, cosa que, si els comptes no ens fallen, vol dir que tindrem la sort de poder-los presenciar el proper dia 30. El Hanabi Taikai de Toquio se celebra al parc Sumida, al costat del riu, i aplega prop d'un milió de persones, moltes de les quals es vesteixen per a l'ocasió amb el tradicional kimono d'estiu, el yukata. Durant l'espectacle es llencen més de 20.000 coets, formant les formes i figures més diverses, com per exemple el mont Fuji que podeu veure en la foto d'aquest post.

22.7.05

icones nipones #10



Enomoto, el personatge "exemplar" que proposa Sr. Ruso

Hotel @ Osaka



Darrera entrega dedicada a les instal·lacions hoteleres que visitarem. A Osaka podrem descansar a l'hotel CHISUN

ADREÇA:
CHISUN SHIN-OSAKA (DOUBLE)6-2-19 NISHI-NAKAJIMA YODOGAWA-KU OSAKA 532-0011 JAPAN

MAPA: no disponible de moment (o si, ja ja ja)
Image hosted by Photobucket.com

El mapa és prou clar, no?
(hahaha)

20.7.05

icones nipones #9



Mishima en ple seppuku. Icona patrocinada per McGuffin.

Hotel @ Kyoto

Image hosted by Photobucket.com

A Kyoto ens instal·larem al NEW KYOTO

ADREÇA:
Horikawa Marutamachi, Kamigyo-ku Kyoto, 602-8367

MAPA:
Image hosted by Photobucket.com

19.7.05

icones nipones #8



La tia chunga, principal protagonista dels nous films de terror japonesos altrament coneguts amb el nom genèric de "pel·lícules d'arròs amb pèls". Una aportació de McGuffin

El patrimoni de Shiretoko



El Parc Nacional de Shiretoko a l'est del país acaba de convertir-se en un dels espais seleccionats per la UNESCO per a ser preservat.

Però a Japó tenen molts més indrets protegits per la UNESCO

icones nipones #7



Shin Chan i Arale, els enfants-terribles de l'anime japonès. Una nova aportació d'un que passava.

Excèntric



Amélie Nothomb, d'origen belga però nascuda a Kobe, retrata a Estupor y temblores la rigidesa i la crueltat d'un sistema que ella mateixa va patir mentre va treballar en una gran corporació nipona. I de passada diu coses com aquesta:

Los sistemas más autoritarios sucitan, en las naciones en los que se aplican, los casos más sorprendentes de desviaciones -y, por eso mismo, una relativa tolerancia respecto a las excentricidades humanas más apabullantes-. No sabemos lo que es un excéntrico hasta que conocemos a un excéntrico japonés. ¿Había dormido bajo los escombros? Estaban curados de espanto. Japón es un país que sabe lo que significa "volverse loco".

18.7.05

icones nipones #6



Godzilla/Gojira
Image hosted by Photobucket.com

Avui us recomanem que visiteu Espacio Japón. Un fòrum dedicat íntegrament a la cultura, la llengua i els costums japonesos.
A més tenen una secció a la que es pot fer pràctica de l'escriptura i la lectura de kanjis i altres alfabets nipons.
Mireu quines coses hem aprés a llegir i a escriure:

ヒューストン、トラブル発生: Houston, tenim un problema
フォースと共にあらんことを: Que la força t'acompanyi!
知らないね、勝手にするがいい: Francamente querida, me importa un bledo

17.7.05

icones nipones #5



Toshiro Mifune, actor d'actors i el millor samurai del cinema, per cortesia de La Ruina de la Familia

16.7.05

El gat de la benvinguda



Comentant amb una amiga el viatge a Japó em va confessar que la seva il·lusió seria anar-hi per poder-se comprar un Maneki Neko. Lo de la penya amb el gat aquest no té nom. Buscant informació sobre els seus origens i significats m'he topat fins i tot amb un autèntic club de fans... Per resumir, el maneki neko és una figureta en forma de gat que té una pota aixecada, que pot ser la dreta o l'esquerra, i que es troba habitualment a l'entrada de les cases i les botigues i que dóna la benvinguda als visitants. Se li atribueixen propietats positives com ara que dóna bona sort, diners, etc... i s'afegeix a la llarga llista d'animals benefactors que formen part de les creences i la cultura popular nipona. Si voleu saber la llegenda del maneki neko cliqueu aquí

15.7.05

icones nipones #4



Mazinger z i la seva inseparable Afrodita A, dues icones nipones cortesia friki d'un que passava

14.7.05

Aquests japonesos estan bojos



...i no ho dic per dir, sino després d'haver-ho comprovat fent una visita al repertori d'enllaços que he trobat al blog de l'Antoni des de Sant Pol. Comença amb un link a una pàgina de fotos de cartells i senyals amb missatges d'allò més estravagants, continua amb un video d'un programa demencial i acaba parlant de la última "gracieta" que s'ha posat de moda entre els japonesos: baixar-li les calces a les pobres noies que van distretes caminant per aquests móns de déu nipons. Doncs jo no li veig la gràcia...

Icones Nipones #3

Image hosted by Photobucket.com

Doraemon, devorador voraç de dorayakis

Hotel @ Tokyo

Image hosted by Photobucket.com


Doncs bé... A Tokyo ens ha tocat l'hotel SHIBA PARK

ADREÇA:
1-5-10 Shiba-Koen, Minato-Ku Area • Tokyo 105-0011 • Japan

MAPA:
Image hosted by Photobucket.com

13.7.05

Icones Nipones #2

Image hosted by Photobucket.com Image hosted by Photobucket.com

Humor Amarillo

Shochu mimai



Com que fa molta calor és un bon moment pel shochu mimai, que és una postal que els japonesos tenen el costum d'enviar a la família i els amics preguntant com estan passant els dies de calor. Aquestes postals sempre comencen amb la mateixa expressió:

暑中御見舞申し上げます


Shochuu omimai mooshi agemasu, que significa "espero que et trobis bé en plena calor".

12.7.05

Icones Nipones #1



Hello Kitty

11.7.05

Hashi



D'aquí a tres setmanes estarem fent el ridícul davant els 30 milions de japonesos que treballen cada dia a Tokyo gràcies al nostre estil poc o gens armònic de fer servir els hashi, altrament coneguts com palillos, aquesta curiosa eina que fan servir els orientals per jalar. Conscients de que la situació és extremadament crítica, ens hem posat a fer un curs intensiu d'emergència que consisteix en mirar de pescar qualsevol cosa amb els palillos que la família ens va regalar per Nadal i que formaven part d'un d'aquests kits orientals que també porten dos bols i dos tu-y-yos, tot plegat molt zen. Ara semblem el protagonista de Karate Kid, el recordeu? aquell que per aprendre karate es passava el dia caçant mosques amb els palillos. Per sort a Internet, que hi és tot, hi hem trobat unes instruccions sobre com agafar els palillos i, de passada, una llista de coses que no s'han de fer amb ells. Per exemple:

S'han d'agafar per un extrem i no per la meitat
Quan no es fan servir o un cop has acabat, s'han de deixar davant teu amb les puntes mirant a la teva esquerra i sense apuntar a qui tinguis al davant, que es pot ofendre.
No s'han de clavar en el menjar, sobre tot a l'arròs, perquè es veu que això és un ritual que es fa en els funerals i clar, a la taula queda lleig.
No li pots passar menjar a un altre comensal amb els teus palillos, pel mateix motiu. Costa d'imaginar, però es veu que en els funerals uns es passen als altres els ossos del cos (!!) que ha passat per la cremació amb uns palillos.
No s'ha de llençar menjar amb els palillos (amb la forquilla i el ganivet també queda lleig fer-ho, oi?). Personalment, encara que ho intentés crec que no en seria capaç, si en prou feines puc afagar tres o quatre granets d'arròs!
No s'ha de jugar amb els palillos i no s'han de fer moviments estranys a l'aire. No s'especifica quin tipus de moviments es consideren "estranys".
No s'han de moure els plats ni els bols amb els palillos.
No s'assenyala res ni a ningú amb els palillos.

9.7.05

Fantasmes japonesos



Kiyoshi Kurosawa descriu així les seves pel·lícules de terror metafísic:

"Els vampirs beuen sang. Els zombies mengen carn. Els meus fantasmes són molt japonesos... no fan res".

This page is powered by Blogger. Isn't yours?